Característiques comunes

 Fonètiques:
-En les expressions com: "hi havia, "per allà", els dos elideixen les a àtones inicials, característica del català central.
-Les síl·laba -qua tònica tendeixen a pronunciar -co
Rosa: Con el meu nen el van matar...
Ismael i Rosa: consevol (qualsevol)
-El pronom possessiu femení pronuncia la "v" com una [u]: meva- meu, meua
-La informant tenia clara els casos on no es produeix neutralització: ea, ae i eo, ja que la pronuncia tancada: teatre.

Morfosintàctiques:
-Afegir pronoms que no fan falta o repeticions d'adverbis que tenen el mateix significat
-Podem trobar un seguit d'usos de perífrasis verbals errònies com per exemple: havíem de- teníem que

Lèxiques:
 -Paraules d'origen castellà
-Expressions i mots estrangers

Camps semàntics informant 2

Fruites i Verdures

Poma

Llimona

Raïms

Carbassó

Blat de moro

Xíndria

Pera

Plátano (plàtan)

Cols

Bròquils

Pastanaga

Alls

Albergínia

escarxofa

Taronja

bolets

Peixos

Llombart

Sardina

Peix gat

Barat

Atún (tonyina)

Palaia

Vida domèstica

Treure la pols

Rentar els plats

Fer llits

Fregar

Rentar

Fer el menjar

Criar criatures

Cosir

Baieta

Galleda

Animals

Vaques

Cavalls

Porcs

Gallines

Conills

Conills de bosc

Ocells

Burro

Xai

Vestimenta

Vestit

Pantalons

Espardenyes

Fandilla(faldilla)

Blusa (Brusa)

Jersei

Bragua /bragues (Calcetes)

Samarreta manga llarga (manigua llarga)

Mitjons

Culotes

Sostens

Camisa

Gúa

                        

Aus

Gallina

Mussol

Gall

Ànec

Oca

Perdiu

Camp

Cavar

Plantar

Regar

Camps semàntics informant 1

Informant 1:

Automòbils

Camión (camió)

Garatge

Aviació

Hidroavions

Camp d’aviació

Cotxe

Grua

Autocar

Moto

                                                            

Peixos

Pez globo

Lluç

Rap

Tiburón (tiburó)

Sardina

Urengua

Peix bomba

Arengada

Llobarro

Atún (tonyina)

Aus

Àguila

Pato (Ànec)

Pelicano (Pelicà)

Pollastre

Lloro

Búo (Mussol)

Periquito

Pavo real (Gall d’indi)

Urraca (Garsa)

Orenetes

Alimentació

Ou ferrat

Carn a la Brasa

Sopa Avecrem

Nous

Pansa

Avellana

Religió

Cristià

Catòlics

Capellans

Verge Maria

Protestant

Sotana

Sant Crist

Topònims

Europa

Cadis

Zaragozza (Saragossa)

Holanda

Gènova

Napoli (Nàpols)

Monte Carlo

Breda

Reus

Bermeo

Oficis

Xofer

Militar

Conclusions informant 2

Fonètiques:

-El fenomen de  neutralització de O,U amb u, que també és visible amb altres paraules Obriu(obriu). 

-I produeix  emmudiments constants pel que fa la r final d’infinitius i derivats com : fregar, mirar, fer etc. 

- Cal destacar  el procés de dentalització constant quan els sons [n] i [l] es pronuncien com a dues variants al·lòfones dentals si tenen darrere sons dentals [d] i [t]: Rentar.

-Un fenomen que també hem pogut analitzar, ha sigut el de sensibilització, produït quan una consonant, normalment emmudida, passa a pronunciar-se en contacte en aquest cas una vocal, i ho veiem exemplificat amb  : vint- i –vuit

- Les paraules esdrúixoles no existeixen en rossellonès. Aquesta característica provoca canvis ortogràfics importants i ho veiem reflexat amb paraules com: època"  que la pronuncia [e'poka]

- Alguns mots acabats en -i àtona, afegeix una [t] final de reforç per exemple: col·legit.


Morfosintàctiques:

-La primera persona del singular (jo) la fa amb –o, pronunciada en [u] i com hem dit amb l’informant 1 el català barceloní afegeix una “t” en aquesta persona, per exemple: penso- pensut, visc- viscut

- Els infinitius acabats en –er, alterna aquestes dues lletres, és a dir, fa –re, com en el verb: néixer- néixre. 

-Utilitza el verb ser amb la forma més culta, és a dir, esser, en canvi de ser. En la primera persona del plural del present d’indicatiu afegeix un –s final: som-soms.

-Substitueix el pronom “el” per el “lo”, com per exemple en aquesta oració:el que fos- lo que fos.

-En algunes construccions de frases on el pronom va abans del verb hi afegeix la preposició “a”, com: abans ens a deixàven.

-Quan parla usa molt la primera persona del plural per tal de donar aquest sentit d’impersonalitat al què diu. I finalment, en l’ús del pronom “els” coma CD seguit d’un verb, l’informant afegeix la particula “e” per tal de fer-ho lligar amb el verb a continuació, com: els e veureu.

Lèxiques:

-Cal destacar expressions fetes o comparacions: “com un ocell fora de gàbia, com una malalta més”.

 -En moltes ocasions és freqüent l’enumeració de diverses paraules o expressions derivades de formes   castellanes com : Regals→ Regalus ,plàtan→ platanu ,aquells temps→ aquellos tiempos etc. 

-Pel que fa el camp semàntic de la roba, és important citar exemples de paraules utilitzades anys enrere origen castellà o francès( influència català rosellonès) : bragues, bragua o culotte .