Conclusions informant 2

Fonètiques:

-El fenomen de  neutralització de O,U amb u, que també és visible amb altres paraules Obriu(obriu). 

-I produeix  emmudiments constants pel que fa la r final d’infinitius i derivats com : fregar, mirar, fer etc. 

- Cal destacar  el procés de dentalització constant quan els sons [n] i [l] es pronuncien com a dues variants al·lòfones dentals si tenen darrere sons dentals [d] i [t]: Rentar.

-Un fenomen que també hem pogut analitzar, ha sigut el de sensibilització, produït quan una consonant, normalment emmudida, passa a pronunciar-se en contacte en aquest cas una vocal, i ho veiem exemplificat amb  : vint- i –vuit

- Les paraules esdrúixoles no existeixen en rossellonès. Aquesta característica provoca canvis ortogràfics importants i ho veiem reflexat amb paraules com: època"  que la pronuncia [e'poka]

- Alguns mots acabats en -i àtona, afegeix una [t] final de reforç per exemple: col·legit.


Morfosintàctiques:

-La primera persona del singular (jo) la fa amb –o, pronunciada en [u] i com hem dit amb l’informant 1 el català barceloní afegeix una “t” en aquesta persona, per exemple: penso- pensut, visc- viscut

- Els infinitius acabats en –er, alterna aquestes dues lletres, és a dir, fa –re, com en el verb: néixer- néixre. 

-Utilitza el verb ser amb la forma més culta, és a dir, esser, en canvi de ser. En la primera persona del plural del present d’indicatiu afegeix un –s final: som-soms.

-Substitueix el pronom “el” per el “lo”, com per exemple en aquesta oració:el que fos- lo que fos.

-En algunes construccions de frases on el pronom va abans del verb hi afegeix la preposició “a”, com: abans ens a deixàven.

-Quan parla usa molt la primera persona del plural per tal de donar aquest sentit d’impersonalitat al què diu. I finalment, en l’ús del pronom “els” coma CD seguit d’un verb, l’informant afegeix la particula “e” per tal de fer-ho lligar amb el verb a continuació, com: els e veureu.

Lèxiques:

-Cal destacar expressions fetes o comparacions: “com un ocell fora de gàbia, com una malalta més”.

 -En moltes ocasions és freqüent l’enumeració de diverses paraules o expressions derivades de formes   castellanes com : Regals→ Regalus ,plàtan→ platanu ,aquells temps→ aquellos tiempos etc. 

-Pel que fa el camp semàntic de la roba, és important citar exemples de paraules utilitzades anys enrere origen castellà o francès( influència català rosellonès) : bragues, bragua o culotte .